GERMANS

 GERMANS.

Puja a néixer amb mi, germà,

Dóna'm la mà des de la profunda zona del teu dolor,

tornaràs del fons de les roques,

tornaràs del temps subterrani,

tornarà la teva veu endurida.

Vinc a parlar per la vostra boca morta.

A través de la terra ajunteu tots els silenciosos crits.

I des del fons parleu-me tota aquesta llarga nit,

Com si estigués amb vosaltres,

Expliqueu-me tot, cadena a cadena, i pas a pas,

els ganivets que vareu guardar,

Poseu-los en el meu pit, Com si fos un riu de llasos grocs

I deixeu ia de plorar hores, dies, anys,

Doneu-me el silenci, l'esperança,

Doneu-me la a crits. i feu escolta la vostra veu morta que

mai morirá.